Holaaaa!!! Ara feia dies que no us informava... I la veritat és que ja ho trobava a faltar, de seure i intentar posar paraules a tot el que vaig visquent aquí...
D'aquí dos dies farà un mes que vaig arribar... El temps passa de pressa ... Sobretot quan cada dia fas coses noves!! I aquest és el meu cas... Poc a poc vaig coneixent més racons d'aquesta ciutat, la seva gent i les formes que tenen de viure i de pensar.
Aquí, tots els blancs sóm Mzungus (blanc en llengua Kirundi, la llengua local de Burundi). En aquest país no hi ha turistes. Tots els blancs que hi sóm és per qüestió de feina o de cooperació. I en una ciutat relativament petita, el nombre de blancs és significatiu tenint en compte que Burundi és un país molt petit. Fins i tot costa de trobar al mapa d' Àfrica!!! El país és tan inestable que venir aquí a fer turisme és arriscat i complicat per a moure's.
El meu dia a dia és senzill... vaig fent poc a poc però tampoc paro gaire eh!! Ja em coneixeu i sóc inquieta, curiosa i activa de mena. Vaig cada dia a l'escola i quan torno, al migdia, fa tanta calor que haig d'estirar-me una estona. La veritat és que el clima d'aquí (calurós i terriblement humit) i la medicació de la malària que m'haig de prendre diàriament aixafen una mica. Tot i així, després d' aquesta migdiada obligada, torno a recuperar forces per seguir amb les logopèdies particulars amb l' Oriol i per anar al gimnàs i a sopar amb alguns amics que vaig fent, tant locals com europeus, alguns vespres entre setmana.
A l'escola, cada dia hi vaig trobant més el meu lloc. Observar i ajudar només a un alumne també és avorrit...
Ja tinc un grupet de 3 alumnes de l'escola que tenen dificultats significatives per a llegir i escriure i amb els quals començaré un treball de llenguatge. D'altra banda, en algunes franges vaig observant alguns nanos que tenen dificultats d'aprenentatge per a poder donar algunes orientacions al professorat.
Els tres nens que no saben llegir són de 4t, 5è i 6è. Quan els hi he dit que farem un curs intensiu de lectoescriptura s'han posat contentíssims!!! Pobrets, al ser grans i adonar-se de les dificultats, pateixen!!! I jo també estic contenta de poder ajudar a l'escola i d'aplicar tots els meus coneixements a una bona causa!!!
L' Oriol és un nano força autònom i en comparació amb d'altres alumnes ell està a un nivell superior. Si no fós perquè encara li costa entendre l'anglès (i més encara com el pronuncien aquí... que a mi també em costa entendre...) seria un crack!!! És un nano flexible, afectuós i agraït com ell sol.
Respecte l'anglès, la veritat és que els africans el parlen ben diferent. Desmonten totes les estructures que hem après nosaltres, ometen els auxiliars i el spelling és una barreja entre kirundi, francès, anglès i no sé què més però per mi que el despronuncien!!!! Hahaha... Espero que no se m'enganxi aquesta manera de parlar-lo perquè si mai vull tornar per Europa no m'entnedrà ningú!!!
L'escola és molt acollidora i els mestres són força comprensius. Tot i que el professorat és una mica distant, poc afectuós i una autoritat pels alumnes, aquí no els peguen. En canvi, al Camerun és una pràctica habitual, pegar l'alumnat quan no es porta bé. Sort que no ho fan perquè això sí que em costaria!!!!
Malgrat ser una escola privada, on l'alumnat paga unes quotes molt més altes de les que es paguen a l'escola pública nacional, és un centre amb pocs recursos... No hi ha internet, sovint s'apaga la llum i no funciona el ventilador (un fet horrible tenint en compte les altes tempertures), les fotocòpies són ben escasses, el material és vell i gastat, les aules són senzilles i bàsiques, amb taules i cadires de fusta que pesen com un mort, mobles rudimentaris, hi ha pocs llibres de text pels nens... Els alumnes es fan un tip de copiar i les classes amb tecnologia digital (canó, pantalla...) no es veuen. Els ensenyaments són ben tradicionals... Tot i així, a cada aula, en funció de l'edat, s'hi impartixen els continguts pertinents.
La veritat és que amb els pocs recursos que tenen, els mestres encara fan les classes prou dinàmiques.
I quan els nanos estan cansats, sempre tenen l'hàbit de parar la classe i cantar cançons. És divertit!!!
D'altra banda, ja m'he acostumat a la pregària de cada dia al matí abans de començar les classes i a la de cada migdia abans de plegar.
Aquí la gent és ben creient, resen constantment i agraeixen a Déu cada dia que comença i abans que s'acabi.
El diumenge, tothom va a l'església, nens, joves i grans... Ningú queda abans de les 11 del matí que ha acabat la missa.
Quan em pregunten si jo hi vaig i els contesto que no, s'estranyen i tot!!! M'estalvio explicacions dient que jo reso a casa meva... I de fet sempre em va bé ensenyar-los l'estampa de la Verge de Montserrat amb el Virolai darrera!!! Així m'estalvio moltes explicacions... Això de ser una dona soltera, sense fills i a més a més no anar a l'església comporta moltes preguntes... Deuen pensar que sóc ben estranya!! I potser sí que ho sóc, però aquí encara es veuen més les meves rareses...
I ara, unes quantes fotos i vídeos de l'escola...
El meu grupet de lectoescriptura!!! L' Otom, la Leyla i el Ben
El Ben, simpàtic i alegre...
La Leila, tímida, prudent i treballadora
Els alumnes de 6è expliquen l' Era Victoriana als alumnes de 2n...
L' Oriol, treballant amb el Hani i la Thalia
Cada divendres al matí tots els alumnes de l'escola fan Assamblea. A cada classe hi ha 4 equips, cada un amb el nom d'una regió del país i d'un color. L'equip que suma més punts entre totes les classes té un diploma per a la feina ben feta (fer els deures, treure vones notes, participar a l'aula...) Els divendrfes, cada classe fa una representació a la resta d'alumnes de l'escola. Tothom és allà, en aquest pati. Professorat i alumnat.
La Madamme Ruth, celebrant l'aniversari amb el seu fill, que fa 5è a la mateixa escola. Quan un alumne fa l'aniversari porta un pasyís pels companys de classe.
D'esquerre a dreta: L' Antoinete, mestra de reforç del centre. Miss Heich, mestra d' Anglès i tutora de 5è i la Madame Ruth, tutora de 6è, de l' Oriol. Sempre esmorzem juntes i compartim el que cadascú porta per menjar.
l
La setmana passada la classe de 6è havia de portar menjar als conills i les tortugues. Cada setmana li toca portar les hortalisses a una classe diferent. Als nens els encanten aquests conills!!! I a mi també.
Ajudant a fer una descripció d'anglès a aquest grupet. La pissarreta vileda va de perles!!!
Una de les cançons de la classe de 6è. Quan els alumnes estan desconcentrats, canten, ballen i tornen a treballar. Costa aguantar aquesta calor sense tenir son ni desconcentració...
El Mr Billy, el mestre d'informàtica de l' Oriol. Els ordinadors funcionen poc perquè poques vegades hi ha llum i internet mai...
Una cançó que canten els nanos sovint quan juguen a dir noms de camps semàntics diferents... La mestra d'anglès és molt divertida. Li encanta la música i és la que fa les classes més dinàmiques i divertides.
