Una catalana a l'Àfrica: de novembre 2017

30 de novembre, 2017

Moments a Bujumbura que vull compartir amb vosaltres

El llac Tanganyika és el meu lloc preferit per anar en alguns moments del cap de setmana, sobretot per veure la posta de sol, que tot l'any és a les 6 de la tarda. Hi ha milers de platgetes per relaxar-te i caminar veient el llac, que fa onades com el mar, i les muntanyes que l'envolen, unes són les de Burundi i les altres del Congo. Ja fa un mes que ha començat l'estació de pluges i plou cada dia al migdia i al vespre. Va bé perquè la temperatura refresca una mica al matí i les nits, però durant el dia la calor encara és forta.
Al llac ja us he dit que no m'hi he banayat mai perquè hi ha hipopòtams i cocodrils, que malgrat no es vegin, perquè l'aigua no és transparent, hi són. L'altre dia estava en un bar molt a prop del llac i hi va entar un hipopòtam!!! Imagneu-vos... Vaig fer un crit que els burundesos encara riuen ara. Ells estan acostumats que aquests anuimals els vespres surten del llac i arriben fins i tot a les cases que estan a prop del llac. Però jo em vaig espantar tant de veure al bar on estava aquest animal tant gros i violent que em vaig quedar paral.litzada... No us puc ensenyar cap foto perquè ni hi vaig pensar amb l'ensurt... En fi, una anècdota més però no em va fer cap gràcia...
Aquí a Bujumbura ara he trobat el meu lloc i em fa molta pena marxar... Per l'escola, pels amics que hi tinc, perquè ja coneixo bé la ciutat i molts altres llocs del país... Però em sento feliç d'haver tingut l'oportiunitat de venir... Si us dic la veritat mai a la vida m'hagués pensat que hi vindria. És tant petit al mapa del món i dins l ' Àfrica que poca gent el coneix i val molt la pena.
I res, aquí us poso unes fotos de diferents moments a Bujumbura i alguna anècdota. Un petit collage d'experiències viscudes aquests darrers dies.
Una abraçada forta, us enyoro però sé que malgrat molts de vosaltres em trobeu a faltar, esteu contents per mi i de veure'm feliç.
Bon pont de la Puríssima i protegiu-vos del fred. Ara, jo aquesta setmana he estat refredada com una sopa tot i els 30 i llargs graus del meu dia a dia. I sens eaire condicionat eh!!!
Fins aviat us estimo

IMATGES DE LA CIUTAT DE BURUNDI ON EL TRÀFIC ÉS CAÒTIC

LA LENNEKE, UNA HOLANDESA QUE TREBALLA A LA HEINEKEN I VIU AL MATEIX HOTEL QUE JO PER UNS MESOS. L'ALTRE DIA VAM FER UNA COCA DE IOGUR A LA SEVA HABITACIÓ I EM VA CONVIDAR A MENJAR FORMATGES D'HOLANDA. NO US PODEU IMAGINAR LES GANES QUE TINC DE MENJAR FORMATGE. AQUÍ N'HI HA UN QUE VE DEL CONGO I NO VAL RES. I ELS POCS QUE HI HA SÓN IMPORTATS DE BÈLGICA I CARÍSSIMS... TOTAL, QUE NO EN MENJO...

UN CONCERT DE PEACE AND LOVE, UN CANTANT BURUNDÈS QUE ÉS CEC MOLT CONEGUT A TOT EL PAÍS, UN ÍDOL AQUÍ. CADA DISSABTE AL VESPRE FA UN CONCERT AL BAR PEACE AND LOVE, QUE ÉS SEU I TÉ EL MATEIX NOM DEL GRUP,

L'ASSAMBLEA SETMANAL DE CADA DIVENDRES A KING'S SCHOOL. AQUEST COP LI TOCAVA REPRESENTAR-LA A LA CLASSE DE 6È, QUE VAN CANTAR I BALLAR AQUESTES CANÇONS.

YUCCA BEACH, LA MEVA CALA PREFERIDA DEL LLAC TANGANYICA A BUJUMBURA. SEMBLA MENTIDA QUE DEMÀ SIGUI 1 DE DESEMBRE. I JO EN PLE ESTIU...

LA KIMBERLI, LA NEBODA D'UN BON AMIC MEU CONGOLÈS, UNA PRINCESETA QUE ME LA MENJARIA A PETONS

LA MARE DE LA NENA. LI DONAVA EL PIT I MENTRE VAM SER A CASA SEVA ES VA BEURE DUES CERVESES ENORMES. AQUÍ LES CERVESES SÓN DE 75CL. IMAGINEU-VOS, I LI VA DONAR DE MAMAR VÀRIES VEGADES AQUELLA TARDA. POBRETA KIMBERLY POTSER PER AIXÒ RIU TANT!!!!!

EL KEVIN, EL PARE DE LA NENA I GERMÀ DEL MEU AMIC

LA MADAMME RUTH, TUTORA DE L'ORIOL I PRESUMIDA A MÉS NO PODER. SEMPRE EM DEMANA FOTOS!! ÉS MOLT GUAPA, PER AIXÒ LI AGRADA QUE LI FACIN FOTOS!!!

TOTS ELS ALUMNES DEL'ESCOLA KING'S SCHOOL EL CURS 2017-18

EL CERCLE NAUTIQUE, ON M'AGRADA ANAR-HI ALGUNA TARDA PER VEURE LA POSTA DE SOL I MENJAR UNES BROCHETES DE PEIX DEL LLAC, SÓN BONÍSSIMES. UN LLOC MOLT AGRADABLE...

Cap de setmana a Gitega i Murambya, al centre de Burundi

El cap de setmana passat amb un grup de gent europea vaig visitar Gitega, la segona ciutat més gran de Burundi després de Bujumbura.Està a dues hoes d'aquí en cotxe. Vam passar per varis poblets, però ens vam parar a caminar en una altra població rual, Murambya. Va ser una sortida bonica per continuar explorant aquest petit país: verd, frondós i ple de gent acollidora. La veritat és que per ser la segona ciutat més gran del país Gitega em va semblar un petit poble... Vam aprofitar per anar a veure l'espectacle de tambors tant típic de Burundi i que precisament és a Gishora, a 10 minuts en cotxe de Gitega. Va ser espectacular... Amb quina força toquen els tambors i com ballen...
Quan surts de Bujumbura, una petita ciutat però on trobes tot tipus de serveis menys els mèdics, tot és verd, pur i autèntic. I tal com havia explicat en altres escrits, veus la pobresa del país i la falta de recursos i de condicions en què viu la gent. No obstant, els burundesos són alegres, acollidors i els nens tant entranyables com sempre, t'acompanyen per tot arreu on veuen els pocs blancs que es passegen pel país. Es pixen de riure quan els fas fotos i els hi ensenyes. Riuen com bojos quan es veuen a la càmera i et demanen milers de fotos mentre ells fan diferents posats i expressions de cares... Llàstima que no els hi pugui enviar perquè els mitjans teconològics estan lluny de les seves possibilitats.

Assajant cançons de Nadal

Hola família, amics i amigues!!!. Ja fa algunes setmanes que els alumnes de King's School assagem les cançons de Nadal. Vam començar a principis de novembre, imagineu-vos... Aquí us en deixo una mostra. Com passa el temps... És ben estrany cantar nadales amb aquesta calor que fa... Però aquí també celebren molt el Nadal. A Burundi la major part de la població és cristiana, tot i que també hi ha molts hindús i musulmans. Mireu la classe de 6è. Són massa aquests nanso. Amb l Oriol ens hem d aprendre les nadales en anglès i en francès!!! Sort que ell se les aprèn abans que jo... I com vosaltres, tots els que treballeu al món de l' ensenyament, aquí també comença l'època d'exàmens i les presses. Això sí, tinc la sort que només haig de fer un informe i la feina normal de preparar aquests exàmens per l' Oriol, que aquí són trimestrals per totes les assignatures i la feinada que ens dóna no és poca.... Espero que els aprovem i poguem tancar el trimstre i l'etapa a Burundi amb èxit abans d'anar a Nigèria el mes de gener.

12 de novembre, 2017

La Leyla ja sap llegir

Tal i com us vaig dir, a finals de setembre, vaig començar a fer sessions de lectoescriptura a un grupet de tres alumnes que no sabien llegir ni escriure.

Després de les vacances, just la setmana passada, vaig treballar només amb la Leyla, l'alumna de 6è que és a la mateixa classe que l' Oriol, les dues sessions setmanals que tenim, ja que els altres dos alumnes tenien activitats dins l'aula.

Vaig emocionar-me de veure que durant les vacances, amb totes les activitats de fonologia que li vaig donar per practicar, ja podia llegir!!! Amb dificultats, però ho feia. Constant i treballadora com ella és, ho ha aconseguit!!! Pobreta, pateix de valent a l'aula... Sempre s'asseu al meu costat perquè l'ajudi... És molt tímida i vergonyosa i no vol ser diferent als demés, però quan es veu apurada, em mira, em em toca el braç i em demana que li escrigui en un paper el que ella vol dir...

Us prometo que vaig plorar i tot. I la seva tutora estava al.lucinant...

La Leyla és molt intel.ligent però només pot expressar tot el que sap a nivell oral, ja que fins ara no podia llegir ni escriure de forma espontània. El curs passat va arribar a l'escola i només sabia llegir i escriure l'àrab, la seva llengua materna. A Kènia estudiava a la madrassa.

L'escriptura encara li costa molt, però ja comença a escriure mentre va dient en veu alta el so de les lletres poc a poc... Se'n descuida unes quantes i n'inverteix moltes, encara, però ja ha iniciat el procés...

Tenim fins a desembre per treballar de valent, però em sento orgullosa d' haver-la pogut ajudar...

El divendrfes va anar a la biblioteca a agafar llibres del nivell de Cicle Inicial per llegir-los a casa... Se'n va emportar set o vuit...

A la seva manera, expressava alegria quan llegíem el llibre... Sobretot els seus ulls... Però jo crec que estava més contenta que ella.

Quan vam acabar la sessió la vaig abraçar, la seva tutora també... La vam motivar a llegir molt i a gaudir de la lectura. Ella no deia res però la seva cara i aquell somriure que té quan el deixa veure, demostraven tot el seu agraïment.

Ara, a consolidar el procés i a treballar perquè pugui escriure de forma intel.ligible...

La feina de mestra és gratificant en casos com aquests... I el divendres m'hi vaig sentir!!!

Felicitats Leyla!!

Aquí la podeu veure llegint aquest llibre tant gros...

Viatge a Rwanda. Un país preciós que m'ha enamorat...

Holaaaa!! Com esteu? Sóc conscient que remoguts i plens de manifestacions i d'actes per lluitar per la nostra República... No serà fàcil però valdrà la pena, n' estic segura. Tant de bo els presos polítics es puguin alliberar i el nostre país pugui arribar allà on volem. Visc i segueixo tot el que esteu passant amb molt de sentiment i, des d'aquí, faig el que puc per fer país i perquè la gent entengui el nostre procés.

Si res no falla ja ho tinc tot arreglat per poder votar el dia 21 de desembre a través de l' Embaixada d' Espanya a Zanzíbar... Aquí a Burundi no n'hi ha. No ens ho posen gens fàcil als expatriats i gent que viu fora de Catalunya... Però espero poder representa el meu país i poder votar.

Avui, aprofitant que tinc un diumenge tranquil, estic preparada per donar-vos notícies de les meves dues darreres setmanes a Rwanda. Aprofitant que a l'escola feien vacances de maitat de trimestre (half term holidays) i que la família viatjava a Barcelona, jo vaig anar a Rwanda. Un país que m'ha sorprès molt, ben interessant tant a nivell de naturalesa com d'història, ple de contrastos i verd, muntanyós i de gent aparentment seriosa però molt acollidora. El país és molt net, Kigali, la capital, una ciutat que sembla europea, amb busos interurbans que funcionen amb targeta magnètica i tot, edificis i estructures amb bon estat i immenses, plena de museus, galeries d'art, semàfors, un tràfic ordenat i parcs i jardins ben arreglats... Lluny dels altres països d' Àfrica negra que coneixo.

Aquí us ensenyo el mapa i us explico la ruta que he fet. Per desplaçar-me sempre he utilitzat els transports públics. Són súper barats i et porten a tot arreu del país de forma força còmoda.

En aquest parell de setmanetes vaig visitar Kigali, la capital i pobles dels voltants per veure les esglésies principals on van tenir lloc els genocidis que els utús van fer cotra els tutsis el 2004. Hi ha molt per veure a kigali: museus, centre d'art, barris, bars, restaurants... Aquí hi vaig passar 4 dies.

Des de Kigali vaig agafar un bus cap a l'Oest del país, Gisenyi, un poble al llac Kivu. Allà la vida al costat del llac és tranquil.la i entranyable... Plena d'arbres i de pescadors. Aproximadament el bus va trigar 4 hores, que no se'm van fer gens llargues perquè el païsatge era fantàstic, ple de muntanyes amb arbrets de les pantacions de te, la vida als marges de la carretera (nens venent pinyes i mangos,dones amb vestits africans de colors llampants i preciosos amb el bebè lligat a l'esquena amb un mocador, gent que transporta tot tipus de coses sobre el cap, cases de fang, bicicletes...).

Des de Gisenyi vaig agafar un altre minibus per arribar a Ruenheri, al nord del país, frontera amb el Congo, per tal de poder fer el trekking al Parc Nacional dels Volcans i arribar fins el cràter del volcà Bisoke (3.700 m), el que jo vaig escalar durant 8 hores amb un grup de francesos i americans que vaig trobar el mateix dia quan vaig pagar l'entrada i acompanyada d'uns guies del mateix parc. El poble de Kingi, als peus del parc dels Volcans i del Volcà Virunga (On es pot fer el trekking del rastreig de goril.les d'esquena platejada) era preciós, a 2000 metres d'altitud, envoltat de muntanyes. Es respirava un aire fred i net, ben el contrari que a Bujumbura, on la calor t'ofega i et pren molta energia.

Al parc dels volcans hi vaig estar tres dies i vaig tornar a Kigali, per fer alguna visita més i des d'allà, anar a Akagera, a l'est del país (a tocar de Tanzània) per fer un safari que em va agradar moltíssim. Vaig compartir el tot terreny amb una francesa i un congolès que vaig conèixer a la Guest House de Kigali on m'allotjava. Vam trigar 2h i mitja per arribar al Parc Nacional d' Akagera i vam estar 7 hores dins el tot terreny visitant el parc i veient un munt d'animals. Els lleons són els únics que no vam poder veure, ja que és l'estació plujosa i s'amaguen molt durant el dia. Només vam poder parar dues vegades per anar al lavabo en els llocs autoritzats per sortir del cotxe. Fa una mica de por caminar per la sabana... Mai havia fet un safari i no tenia prou ulls per mirar-ho tot. No només és preciós per veure els animals salvatges en el seu hàbitat natural sinó també pel païsatge tant espectacular i diferent que es veu: els arbres, les formacions naturals, els ocells, els llacs... Ufff ... Inexplicable...

En aquest país t'hi pots moure de forma fàcil, la gent no et mira ni t'agovia constantment al veure't blanc, estan acostumats als turistes. Evidentment, quan surts una mica dels llocs més coneguts, la vida de molta gent és ben humil, però en general, el país està més desenvolupat i disposa de moltes més infraestructures que els països veïns: Burundi, Uganda o el Congo.

A Kigali sempre vaig utilitzar la moto taxi com a transport per a moure'm per la ciutat. I absolutament totes les motos et donen un casc perquè te'l posis. Només això ja indica el grau de desenvolupament en què estan. Hi ha semàfors per tot arreu i la gent els respecta.

Em general, Rwanda és coneguda com el país de les Mille Collines, hi ha muntanyes per tot arreu. Els carrers de Kigali, per exemple, pugen i baixen constantment, et fas un tip de pujar i baixar... Si t'hi estàs gaires dies, els genolls et poden patir... perquè tant les pujades com les baixades són pronunciades...

Evidentment, el que més em va impactar és el Museu del genocidi i les esglésies on van matar en poques hores a milers de tutsis. Llocs de visita obligada, segons el meu parer, si mai aneu a kigali. Un museu que explica de forma espectacular i real (amb textos, imatges, audiovisuals...) el brutal genocidi dels utús contra els tutsis el 2004. Avui en dia, a Rwanda, tots els seus habitants són ruandesos, sense diferenciar si ets tutsi o utú al DNI... No obstant, segons els guies que ens explicaven els fets encara hi ha molta sensibilitat respecte la guerra i la gent que va perdre gran part o tota la família durant aquest genocidi. Només han passat 23 anys i no és gaire recomanable parlar de política a la gent. Aparentment el país és tranquil i segur, però imagino que els fets tan tràgics que van patir són difícils d'oblidar i de recordar...

Fins i tot vaig estar a l' Hotel des Mille Collines al centre de Kigali, on el seu propietari, un ruandès-belga, va allotjar a milers de tutsis durant el genocidi i va subornar amb diners a les milícies utús perquè no els matessin. I és en aquest lloc i gràcies al testimoni del propietari d'aquest hotel que es va gravar la famosa pel.lícula Hotel Rwanda. Avui en dia és un hotel de luxe i car. Jo només hi vaig poder fer un bon capuccino!!! Això sí, vaig gaudir de les fabuloses vistes que es veuen des d'allà...

I aquesta va ser la meva ruta... N'estic molt contenta. Unes vacances ben aprofitades...

Intentaré triar algunes fotos de cada un dels llocs on he estat...

KIGALI GENOCIDE MEMORIAL

Bevent un suc de pastanaga i gengibre per recuperar energies després de passar 3 hores al museu... És molt impressionant, vaig sortir tocada...

INEMA ARTS GALLERY CENTER A KIGALI: una cooperativa d'artistes rwandesos que exposen a Europa i a Amèrica. En aquest jardí, alguns vespres, hi fan concerts. Hi vaig ser un dissabte a la nit i l'ambient està molt bé. A part de pintures, hi ha moltes escultures fetes amb material reciclat. Molt interessant.

VISTES DE KIGALI. VEIEU ELS TURONS? A LA NIT ÉS PECIÓS, TOTES LES MUNTANYES SÓN PLENES DE LLUMETES...

kIGALI DOWN TOWN

L'HOTEL ON ES VA INSPIRAR LA PEL.LÍCULA HOTEL RWANDA

KIGALI CONVENTION CENTRE. UN MONUMENT QUE ÉS REFERÈNCIA A TOTA LA CIUTAT. A LA NIT LES SEVES LLUMS DE COLORS BRILLEN I ES VEU PER TOT ARREU. SERVEIX MOLT COM A PUNT D'ORIENTACIÓ DINS LA CIUTAT.