Hola a tothom!!!!
Com de costum quan escric al blog, sóc a la terrassa de l' Hotel per donar-vos algunes notíces...
Avui és el meu últim diumenge a Bujumbura. El proper divendres dia 22 és l'últim dia de l'escola i el mateix divendres a la tarda ja agafo el vol cap a Barcelona. Tinc ganes de veure la família. I aquest any passaré el Nadal a casa. Ja sabeu que gairebé sempre marxo al Camerun per aquestes dates. Però enguany em fa il.lusió i tot celebrar aquestes festes amb els meus.
Encara no em puc creure que ja hagin passat 4 mesos des que vaig arribar.
Em fa molta pena marxar. La veritat és que malgrat les dificultats polítiques de Burundi en aquest país s'hi pot viure bé. Sobretot per nosaltres, els expatriats.
Ahir vaig fer una festa amb els meus amics d'aquí i amb els quals he compartit molts bons moments, sortides, dinars, sopars i xerrades. De tots ells he après moltíssim i gràcies a ells el meu pas per aquest país ha estat meravellós. Molt millor del que imaginava abans de venir... Conèixer gent de diferents cultures, llengües, països, religions i filosofies de vida sempre és creixement i riquesa.
La veritat és que aquestes dues setmanes he aprofitat per veure el que encara em quedava, per acomiadar-me del meu estimat llac i per fer alguna excursió a les afores de Bujumbura i visitar poblets autèntics en mig de les muntanyes que envolten tot el país. I poc a poc, aquests darrers dies ja m'he anat acomiadant de la gent malgrat no m'agradin gens les separacions.
Però crec que durant aquests dos anys de permís m'espera un llarg viatge ple de benvingudes i comiats... La vida dels expatriats i dels motxillers ja ho comporta.
Marxaré amb una motxilla carregada de riquesa humana i cultural, el millor que em podia passar. Tant de bo em pugui retrobar amb aquesta gent en alguna part de món. O potser quan comenci la meva ruta per Àfrica encara hi tornaré... Malgrat la tristesa que em fa marxar em sento afortunada d'haver tingut l'oportunitat de venir i d'haver viscut aquesta experiència que sempre m'acompanyarà i la recordaré com ben especial.
Des d'aquí segueixo Catalunya i tots les injustícies i barbaritats que hem de patir. Jo, des de lluny, també les visc intensament.
Per desgràcia el meu vot no arribarà a temps. La burocràcia està feta d'una forma tant horrible que és impossible que el nostre vot arribi. I no sabeu la ràbia que em fa no poder venir a votar... No hi ha dret que les ambaixades en aquests països estiguin tan mal organitzades... L' Ambaixada espanyola, és clar!!! La pitjor!!! Perquè els francesos, per exemple, sempre poden votar.
Tant de bo guanyem i poguem demostrar que sóm un poble unit i que no ens rendirem!!!
Unes fotos perquè veieu els meus últims dies a Bujumbura, ja me'n queden 5 només...
Per Nadal vinc molts pocs dies i gairebé no tindré temps per veure us a molts de vosaltres. Però espero que estiguem connectats com fins ara.
Gràcies per acompanyar-me i per seguir-me
Una abraçada immensa i que passeu bones festes...
Aquí, les meves tardes de desembre prenent el sol, no són gens hivernals!!!
Quan veig alguns burundesos portant els gorros de Nadal empelfats amb aquesta calor que fa... Em pica tot!!!!
Aquí alguns dels meus moments viscuts aquest desembre, en imatges...
El Hamza, un ruandès rasta que toca molt bona música. És entranyable!!!
Yucca Beach, la meva platja del llac preferida
El Diego, un burundès, el millor cambrer que hi ha a l'hotel i que el vaig convidar a dinar la setmana passada sortint de l'escola. És un sol de nano i sempre em tracta súper bé a l'hotel. Atent i acollidor a més no poder. Li vaig regalar la meva samarreta del Barça i va estar tant content...
Bora Bora beach, una altra platja del llac molt coneguda. També és bonica i té una piscina maca. Aquí hi vaig venir divendres amb el David, ell és congolès.
Una part dels expatriats dels meus amics expatriats al sipar d'ahir per acomiadar-me. Els trobaré a faltar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada